I això ja no és només qüestió de si són legals o no aquestes pàgines webs, sinó que s’estan saltant uns drets fonamentals com és el dret a la privacitat, a la seguretat, la presumpció d’innocència, la llibertat d’expressió, a la tutela judicial efectiva… que tants anys ens va costar aconseguir.

Per tot això, m’adhereixo al manifest “En defensa dels drets fonamentals a Internet”:

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al
futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Quan ja anava a passar per sobre el capó, ha baixat el meu pare i entre els dos hem apartat una mica el cotxe (estava desfrenat). Jo llavors he marxat, però el tema no ha acabat aquí.

Com és normal, el meu pare ha trucat al 092 per tal que vingués la grua municipal, ja que el cotxe estava tapant tant el portal de casa nostre com el gual que hi ha al costat. Després de demanar-li tot un seguit de papers que el meu pare no tenia ja que el pàrquing és comunitari, li ha dit que no podia enviar la grua perquè hi havia un pagament que no s’havia fet (!?), ell els ha dit que igualment el cotxe ens estava tapant tot el portal de casa, que se n’oblidés del gual, però han penjat. Em sembla molt greu.

Tota la història sencera està al blog del meu pare, que és qui ho ha viscut tot.

És molt greu que es practiquessin tortures, però el més fort és que no se’n penedeixen i a més intenten convèncer a la gent que la tortura és una bona solució. Declaracions del “senyor” Cheney:

“Una de las cosas que encuentro preocupantes es que hayan salido a la luz todos esos casos que pueden sembrar un debate legal…pero no han publicado todos los que muestran el éxito de los esfuerzos” de la CIA en los interrogatorios, proclamó Cheney, que no dudó en insistir en que “existen informes que demuestran todo lo que conseguimos gracias a estas actividades. No han sido desclasificados y pido formalmente al Gobierno que los desclasifique ahora”.

Extret del diari Público.

No és el primer cop que fa declaracions d’aquest tipus. Jo el que em pregunto és com s’ho fa aquest seynor per dormir sabent que es tortura d’aquesta manera. Cada vegada les tàctiques d’aquesta gentussa es semblen més a la dels terroristes. Sembla mentida que algú pugui pensar això. Què trist…

L’animal de la fotografia és un Firefox, també anomenat Panda Vermell i és el que apareix en el logo del navegador que més s’acosta a la perfecció absoluta.

La fotografia és de l’usuari Lab2112 del Flickr i està sota una llicència CC-by-nc-nd. L’he vist en aquesta web la qual he arribat mitjançant meneame.net.

I de moment funciona tot perfecte. M’encanten els nous avisos que surten quan, per exemple, et connectes a un punt d’accés sense fils.

]]> http://arnau.alcalleop.cat/2009/03/08/benvinguda-jaunty/feed/ 0 http://arnau.alcalleop.cat/2008/12/23/segle-xxi/ http://arnau.alcalleop.cat/2008/12/23/segle-xxi/#comments Tue, 23 Dec 2008 11:50:26 +0000 Arnau http://arnau.alcalleop.cat/?p=329 Una vegada més m’ha tocat veure que l’administració d’aquest país del qual hem de dir que som (encara que ens hi sentim una mica estrangers) està al segle passat, o fins i tot, dos segles abans i tot.

Aquí fem veure que impulsem les noves tecnologies amb el DNI electrònic, l’administració electrònica i jo que sé quantes coses més. Però a l’hora de la veritat, les webs de l’administració electrònica per l’únic que serveixen és per consultar i gràcies.

Aquest és el cas de la web de la seguretat social, que per Internet no pots fer ni una cosa tant simple com canviar la direcció postal. Encara sort que es pot fer per telèfon i has d’anar a fer cua. El curiós és que truques i et demana que enviïs un FAX… Això sí, sobretot que el fax que enviïs hi hagi la teva firma i el DNI! Després de dir-me això, l’operador del telèfon de la seguretat social afegeix: “Així podem comprovar si realment ets tu qui fa la petició”. Hem puc imaginar com es deu veure el FAX a l’altra banda de la línia, està clar que no comproven res.

Perquè es cansen tant en fer el DNI difícil de copiar si després l’acabes enviant per FAX!?

De totes maneres, realment el problema està en que són uns ganduls. A veure si no podem ells comprovar el meu padró…

Després de tot això, imagineu-vos que m’ha dit quan li he preguntat si li podia enviar un correu electrònic amb tot aquesta documentació signada amb el meu DNI electrònic…

La Marató és un programa que emet un cop l’any la TV3 l’objectiu del qual és recaptar diners per invertir-los posteriorment en projectes d’investigació mèdica. En aquest programa participen un número considerable de músics els quals cedeixen els drets de les cançons que canten, però tot i així, l’SGAE ha recaptat els diners que per llei els toca.

La justificació que dona aquesta entitat per recaptar els diners:

Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado La Marató

De totes maneres, encara que sigui molt injust per part de l’SGAE cobrar el cànon i més en aquesta ocasió, el problema principal no és pas seu, sinó de la llei que autoritza això.

Aquesta festa de presentació, que ha organitzat el grup d’usuaris d’Ubuntu en Català, constarà de vàries activitats:

• De 11 a 12 hores: Presentació Programari
  Lliure i Ubuntu
• De 12 a 13 hores: Ubuntu al món
  de l’educació
• De 13h a 15 hores: Pausa per dinar
• De 15 a 16 hores: Xerrada sobre seguretat en xarxes locals
• De 16 a 16:45 hores: Freevial
• De 16:45 a 17:30 hores: Frets on Fire
• A les 17.30 hores: cloenda.

Durant tota l’estona que durin aquestes activitats, en una sala annexa, es donarà suport tècnic per instal·lar i configrar l’Ubuntu.

Us hi esperem!

Més informació

Tots els ordinadors que uso jo tenen GNU/Linux, però el programa permet controlar diferents ordinadors amb diferents sistemes operatius cada un.

Configurar-lo és facilíssim, i més ara que tenim una interfície gràfica: el QuickSynergy. L’explicació està pensada per Ubuntu (en concret jo l’he provat amb la versió beta de l’Intrepid), però és fàcilment aplicable a qualsevol altre versió.

Primer de tot hem d’instal·lar els paquets synergy i quicksynergy. Un ordinador serà el que controlorà els altres mitjançant el seu ratolí i teclat. Aquest ordinador s’ha de configurar usant la pestanya share. En aquesta pantalla s’han de posar els noms del ordinadors als que es vol accedir. Quan posem el ratolí al cantó de la pantalla, el cursor passarà a l’ordinador corresponent.

A la resta d’ordinadors hem d’usar la pestanya Use i entrar el nom de l’ordinador del qual volem usar el teclat.

Després d’això, ja podem tirar els teclats i ratolins sobrants per la finestra.

Com relacionarieu el LHC, ETA i la llei d’avortament? En un principi sembla una mica impossible, pero no ho és. És un bon articles si es vol riure una estona.

A molta gent li agradaria contestar l’article, però la web no accepta ni comentaris ni trackbacks, suposo que ja va una mica relacionat amb el tipus de pensament tant del diari on està publicat l’article com al de la persona que l’escriu. De totes maneres, aquí hi ha una resposta a l’article.

El més curiós de tot, és que l’articulista sembla que critiqui els diners que es destinen al CERN, però el que suposo que no deu saber, és que si avui pot tenir un blog, és gràcies, entre molta altra gent, a un científic d’aquest centre d’investigacions.

Aquesta de dalt és la meva preferida. La següent també m’agrada molt, però la papallona vermella ha quedat una mica desenfocada, llàstima:

Les altres, aquí.

On han anat aquells ideals d’Europa en què la privacitat de les persones estava a dalt de tot de la piràmide? Il·lús de mi, encara em pensava que existien.

Si finalment aquestes esmenes són aprovades, com podran justificar les acusacions a algunes companyies com Google dient que no respecten la privacitat dels seus usuaris?

Però això no és tot, a més, vol fer responables a les empreses proveedores d’Internet del contingut que hi ha a la xarxa, convertint-les una mica en policies.

Què se n’ha fet dels drets fonamentals que tant critiquem que alguns països no respecten?

La meva primera impressió no ha estat gaire bona ja que si poses el meu nom, no surto, i això no pot ser, amb l’important i famós que sóc… xD A part d’això, m’encanta la interfície que té, és molt neta.

El que m’ha picat més la curiositat i ha fet que escrigui aquest missatge, però, és el sistema operatiu sobre el que corre el servidor web d’algunes pàgines d’aquest buscador (no és el cas de la pàgina de cerca, per exemple):

Les fotos aquí, a la galeria dels Joves Ubuntaires (té accés lliure ) i aquí hi ha un petit vídeo.

Tal com he llegit aquí, és molt senzill: només cal esborrar tot el contingut del fitxer ~/.kde/share/config/kcmartsrc i posar-hi el següent:
[Arts]
Arguments=\s-F 10 -S 4096 -a esd -n -s 1 -m artsmessage -c drkonqi -l 3 -f
NetworkTransparent=true
SuspendTime=1

I ja està!

Amb això farem passar el so del Kopete pel PulseAudio.

Ahir ens vam tornar a trobar per a fer la 2a reunió que al final no es va fer. De fet, vam fer un tros de reunió: provar si la guitarra funcionava amb el Frets on Fire. I com es pot veure, funciona:

La resta de fotos estan aquí.

Cada vegada queden menys aparells que no paguen cànon. El que trobo més increïble de tot el que ha de pagar cànon, són els escànners i les impressores. És de domini públic que la majoria de gent que té escànner l’utilitza per escanejar un llibre sencer d’aquells de 500 pàgines una per una per seguidament, imprimir-lo… L’espoli queda de la següent manera:

• Grabadora de CD: 0,60€
• Grabadora de CD+DVD: 3,40€
• CD: 0,17€
• CD-RW: 0,22€
• DVD-R: 0,44€
• DVD-RW: 0,60€
• Memòria USB: 0,30€
• Impressora d’injecció: 7,95€
• Impressora làser: 10€
• Disc dur extern: 12€
• MP3/MP4: 3,15€
• Telèfon mòbil i PDA amb MP3: 1,1€
• Escàner: 9€

A més, si la recaudació no arriba als 110,2 milions d’€, el govern estudiarà apujar una mica més el cànon. Si supera els 117,8 milions d’€ també estudiarà fer una rebaixa.

Encara recordo de les classes de filosofia quan ens deien que els governants han de fer el que porti la felicitat a la majoria de la població. Pel que veig aquesta gentussa no va fer filosofia…

A El País, que són uns venuts, han acabat l’article amb la frase de sempre:

El canon digital, que paga el fabricante, no el consumidor, [...]

El que ha escrit això, realment s’ho creu?

Jo fins ara anava a comprar els CDs a Andorra per no pagar ni un duro de la meva butxaca als desgraciats de la SGAE, però es que ara ho hauré d’anar a comprar tot…

D’aquí un temps em mudo de casa i volia sol·licitar el trasllat del número de telèfon fix a la nova casa, que està a un parell de carrers de l’actual. El telèfon actualment és de Ono i a la nova casa no hi ha servei de cable, per la qual cosa s’ha de demanar la portabilitat cap a Telefónica.

Com que ja sé de què van aquestes coses, vaig trucar 4 mesos abans d’haver de fer el trasllat per informar-me dels passos que havia de seguir. M’ho van pintar molt fàcil: només calia que truqués un mes abans del trasllat i ells s’encarregaven de tot. Massa bonic per ser veritat…

Ara, quan falta un mes, comencen els problemes: resulta que la portabilitat a Telefónica només es pot demanar al mateix domicili i tarden un mes, i seguidament es pot demanar el trasllat de línia, però a més, ha de venir per força el tècnic a l’antic domicili a instal·lar-me el telèfon, encara que no el vulgui allà. Realment crec que una mona hauria dissenyat millor aquesta espècie de protocols.

I jo que em pensava que ja m’havia trobat amb totes les sorpreses que et poden donar aquestes empreses. Espero que el nou número de telèfon sigui més bonic…