Increïble, encara no m’ho puc creure. Aquest matí, obro la porta de casa i em trobo un cotxe estacionat amb una roda dins del portal de casa, impedint poder sortir o entrar de la casa.
Quan ja anava a passar per sobre el capó, ha baixat el meu pare i entre els dos hem apartat una mica el cotxe (estava desfrenat). Jo llavors he marxat, però el tema no ha acabat aquí.
Com és normal, el meu pare ha trucat al 092 per tal que vingués la grua municipal, ja que el cotxe estava tapant tant el portal de casa nostre com el gual que hi ha al costat. Després de demanar-li tot un seguit de papers que el meu pare no tenia ja que el pàrquing és comunitari, li ha dit que no podia enviar la grua perquè hi havia un pagament que no s’havia fet (!?), ell els ha dit que igualment el cotxe ens estava tapant tot el portal de casa, que se n’oblidés del gual, però han penjat. Em sembla molt greu.
Tota la història sencera està al blog del meu pare, que és qui ho ha viscut tot.
L’Obama, per quedar bé, ha dit que ell no posarà traves en què s’investiguin els responsables que van autoritzar les tortures fetes a alguns presoners durant la legislatura de Bush. Tots sabem, que aquests judicis no arribaran mai. Els responsables estan massa a prop de la cúpula del president com per a que siguin investigats.
És molt greu que es practiquessin tortures, però el més fort és que no se’n penedeixen i a més intenten convèncer a la gent que la tortura és una bona solució. Declaracions del “senyor” Cheney:
“Una de las cosas que encuentro preocupantes es que hayan salido a la luz todos esos casos que pueden sembrar un debate legal…pero no han publicado todos los que muestran el éxito de los esfuerzos” de la CIA en los interrogatorios, proclamó Cheney, que no dudó en insistir en que “existen informes que demuestran todo lo que conseguimos gracias a estas actividades. No han sido desclasificados y pido formalmente al Gobierno que los desclasifique ahora”.
Extret del diari Público.
No és el primer cop que fa declaracions d’aquest tipus. Jo el que em pregunto és com s’ho fa aquest seynor per dormir sabent que es tortura d’aquesta manera. Cada vegada les tàctiques d’aquesta gentussa es semblen més a la dels terroristes. Sembla mentida que algú pugui pensar això. Què trist…
L’animal de la fotografia és un Firefox, també anomenat Panda Vermell i és el que apareix en el logo del navegador que més s’acosta a la perfecció absoluta.
La fotografia és de l’usuari Lab2112 del Flickr i està sota una llicència CC-by-nc-nd. L’he vist en aquesta web la qual he arribat mitjançant meneame.net.
Després de preguntar a una persona de confiança 
si la nova versió d’Ubuntu, la Jaunty Jackalope, que està en fase alfa, té molts bugs (sóc temerari però no tant) he decidit actualitzar.
I de moment funciona tot perfecte. M’encanten els nous avisos que surten quan, per exemple, et connectes a un punt d’accés sense fils.
Una vegada més m’ha tocat veure que l’administració d’aquest país del qual hem de dir que som (encara que ens hi sentim una mica estrangers) està al segle passat, o fins i tot, dos segles abans i tot.
Aquí fem veure que impulsem les noves tecnologies amb el DNI electrònic, l’administració electrònica i jo que sé quantes coses més. Però a l’hora de la veritat, les webs de l’administració electrònica per l’únic que serveixen és per consultar i gràcies.
Aquest és el cas de la web de la seguretat social, que per Internet no pots fer ni una cosa tant simple com canviar la direcció postal. Encara sort que es pot fer per telèfon i has d’anar a fer cua. El curiós és que truques i et demana que enviïs un FAX… Això sí, sobretot que el fax que enviïs hi hagi la teva firma i el DNI! Després de dir-me això, l’operador del telèfon de la seguretat social afegeix: “Així podem comprovar si realment ets tu qui fa la petició”. Hem puc imaginar com es deu veure el FAX a l’altra banda de la línia, està clar que no comproven res.
Perquè es cansen tant en fer el DNI difícil de copiar si després l’acabes enviant per FAX!?
De totes maneres, realment el problema està en que són uns ganduls. A veure si no podem ells comprovar el meu padró…
Després de tot això, imagineu-vos que m’ha dit quan li he preguntat si li podia enviar un correu electrònic amb tot aquesta documentació signada amb el meu DNI electrònic…
Avui torno a comprovar que l’SGAE no té vergonya de res. Acabo de llegir a La Vanguardia, que aquesta societat no ha perdonat el cànon que ha de pagar la TV3 per la música que va sonar durant tot el programa i el disc que van vendre de La Marató.
La Marató és un programa que emet un cop l’any la TV3 l’objectiu del qual és recaptar diners per invertir-los posteriorment en projectes d’investigació mèdica. En aquest programa participen un número considerable de músics els quals cedeixen els drets de les cançons que canten, però tot i així, l’SGAE ha recaptat els diners que per llei els toca.
La justificació que dona aquesta entitat per recaptar els diners:
Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado La Marató
De totes maneres, encara que sigui molt injust per part de l’SGAE cobrar el cànon i més en aquesta ocasió, el problema principal no és pas seu, sinó de la llei que autoritza això.
El proper dissabte 29 de novembre a la població d’Amer hi haurà la festa de presentació de la nova versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu: la Intrepid Ibex.
Aquesta festa de presentació, que ha organitzat el grup d’usuaris d’Ubuntu en Català, constarà de vàries activitats:
- De 11 a 12 hores: Presentació Programari
Lliure i Ubuntu
- De 12 a 13 hores: Ubuntu al món
de l’educació
- De 13h a 15 hores: Pausa per dinar
- De 15 a 16 hores: Xerrada sobre seguretat en xarxes locals
- De 16 a 16:45 hores: Freevial
- De 16:45 a 17:30 hores: Frets on Fire
- A les 17.30 hores: cloenda.
Durant tota l’estona que durin aquestes activitats, en una sala annexa, es donarà suport tècnic per instal·lar i configrar l’Ubuntu.
Us hi esperem!
Més informació
Ja feia temps que volia parlar del Synergy. És un programa que serveix per aquella gent que és capaç de tenir més d’un ordinador a sobre la taula, i per tant més d’un teclat i ratolí. La principal utilitat d’aquest és que només sigui necessari un teclat i un ratolí per a tots els ordinadors. A part d’això, també et permet compartir el mateix portapapers en tots els ordinadors.
Tots els ordinadors que uso jo tenen GNU/Linux, però el programa permet controlar diferents ordinadors amb diferents sistemes operatius cada un.
Configurar-lo és facilíssim, i més ara que tenim una interfície gràfica: el QuickSynergy. L’explicació està pensada per Ubuntu (en concret jo l’he provat amb la versió beta de l’Intrepid), però és fàcilment aplicable a qualsevol altre versió.
Primer de tot hem d’instal·lar els paquets synergy i quicksynergy. Un ordinador serà el que controlorà els altres mitjançant el seu ratolí i teclat. Aquest ordinador s’ha de configurar usant la pestanya share. En aquesta pantalla s’han de posar els noms del ordinadors als que es vol accedir. Quan posem el ratolí al cantó de la pantalla, el cursor passarà a l’ordinador corresponent.
A la resta d’ordinadors hem d’usar la pestanya Use i entrar el nom de l’ordinador del qual volem usar el teclat.
Després d’això, ja podem tirar els teclats i ratolins sobrants per la finestra.
Avui anava a parlar d’un article al diari el Público sobre el programari lliure que no està malament, però quan anava a escriure, m’he trobat a Menéame aquesta notícia.
Com relacionarieu el LHC, ETA i la llei d’avortament? En un principi sembla una mica impossible, pero no ho és. És un bon articles si es vol riure una estona.
A molta gent li agradaria contestar l’article, però la web no accepta ni comentaris ni trackbacks, suposo que ja va una mica relacionat amb el tipus de pensament tant del diari on està publicat l’article com al de la persona que l’escriu. De totes maneres, aquí hi ha una resposta a l’article.
El més curiós de tot, és que l’articulista sembla que critiqui els diners que es destinen al CERN, però el que suposo que no deu saber, és que si avui pot tenir un blog, és gràcies, entre molta altra gent, a un científic d’aquest centre d’investigacions.
Aquests dies he estat fent algunes fotografies macro amb la càmara que em vaig comprar a principis d’estiu. Aquí hi ha alguns resultats:
Aquesta de dalt és la meva preferida. La següent també m’agrada molt, però la papallona vermella ha quedat una mica desenfocada, llàstima:
Les altres, aquí.
